Las Matemáticas...................... ........................................ y Yo

Domingo, 10 de septiembre de 2006

Lo sabía...

Hace años, te escribia muchas cosas. No podia sincerarme con nadie, sólo con el papel. Pero entonces, hace ahora algo más de diez años, ya sabía que me encontraria en esta situación. Me fui del instituto a estudiar matemáticas con la única idea de regresar a tu lado.... y lo he conseguido.

T’estimo. No trobo altres paraules que puguin expressar millor el que sento per tu. Perquè no sé que sento per tu, i donades les variabilitats d’ocasions en què és empleada la paraula t’estimo, em penso que es la que millor expressa la meva incertesa.

Ara pensava en tu. Penso en tu en molts ara. No sé qui ets, de tu poca cosa sé. Ets estrany, ets massa extravagant. M’agrada veure’t així, sense saber exactament què fas, on vas o què pensaràs. M’estimo els petits detalls. Mitjons blancs. M’estimo veure’t arribar, m’estimo també veure’t marxar. I et trobo a faltar, i en mil moments ara escric cartes com ara aquesta, que no signifiquen res, que només gasten paper.

Ara pensava en tu. En tot allò que hem fet plegats, als llocs on hem anat, en tot allò que m’has ensenyat. Et trobaré a faltar. Viuré pensant en què podria haver estat. T’estimo significa estimar, no cal buscar un altre significat. I jo estimo els teus defectes, els teus vicis, el teu somriure maliciós. No et diré mai que em fa mal parlar amb tu. Que em fa mal quan t’apropes tant i quan em mires als ulls. No et diré mai el que fa temps tu ja saps. Em limitaré a observar els petit detalls. Mitjons morats. Em limitaré a fer-me mal, sempre t’aniré a buscar, i t’esperaré doncs sabré quan arribaràs, i quan hauràs de marxar. Marxar. T’estimo, i he de marxar. T’estimo i he de continuar. No sé que m’hauràs ensenyat, tonteries suposo, es igual. He aprés al teu costat, i ara és hora ja de marxar. Fa quatre anys, sembla que no. Fa quatre anys que et vaig veure arribar, rient, sense preses, ets un descarat. Perquè m’has donat tanta felicitat? Què has fet per enganxar-me així? Perquè ara marxo, si et busco al llit?

T’estimo. Quina bajanada, no té sentit.

Tornarem a coincidir. Marxo per preparar el futur, per trobar un t’estimo al llit, i per poder sincerar-me algun dia amb tu. Tornarem a coincidir, i quan un dia, entre classe i classe, quedem sols al seminari de matemàtiques t’ho preguntaré: t’estimo, quines solucions hi veus?

16/5/1996

Por: mathematica | HOy queria escribir... | Comentarios (0) | Referencias (0)